PAGESOS, MARINERS I COMERCIANTS A LA CATALUNYA LITORAL. EL MARESME A L'ÈPOCA MODERNA

Please download to get full document.

View again

of 107
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Share
Transcript
  PAGESOS, MARINERS  I COMERCIANTS  A LA CATALUNYA  LITORAL.EL MARESME AL'ÈPOCA MODERNA  6. LA  DISTRIBUCIÓ DELS CONREUS  I L'ESTRUCTURA  DE LA  PROPIETAT Sens  dubte,  l'activitat  agrícola, i en concret el conreu de la vinya, va esdevenir un dels  puntals de l'economia maresmenca a  l'època  moderna. De fet, l'anàlisisocioprofessional  ja ha  revelat,  que més  d'un  70%  dels  habitants  d'algunes localitats d'aquesta àrea  es  dedicava  a  l'anomenat sector primari. L'especialització vitivinícola  va arrelar en  força  a  aquesta àrea  i de  retruc  va  afavorir  la  intensificació  de  l'activitatcomercial i la construcció de bótes per a la conservació del vi. Tota una xarxad'activitats professionals es va anar  forjant  al voltant de l'expansió de la vinya: boters,mariners, comerciants, mestres d'aixa,  fusters  o  calafats entre d'altres. Si  l'arrelament de la vinya en aquest territori és inqüestionable, cal plantejar-se, quan  s'inicia  l'expansió d'aquest cultiu. Segons  Pierre  Vilar 1 , la substitució dels cultius tradicionals per la  vinya  va  començar  al  litoral  a  inicis  del  set-cents.  En  canvi,  tan Giménez  Blasco 2  com García  Espuche 3  ho situen una centúria abans al Maresme.L'estudi dels capbreus corresponents a les poblacions de Tordera, Arenys de Mar,Canet, Vilassar, Cabrera  de Mar i  Llavaneres  ha de  permetre  fixar, en  quin període s'inicia  aquesta transformació agrícola  i si a  l'interior  de la  comarca s'aprecia diferènciescronològiques importants. Una  de les singularitats del Maresme a l'època moderna va raure en les seves diferenciacions  internes des del punt de vista del règim senyorial. Per una banda,l'anomenat  Baix  Maresme era de jurisdicció reial, malgrat la pervivència de tot unreguitzell de petites senyories directes laiques i eclesiàstiques. Per altra,  l 'Alt  Maresme destacava  per  pertànyer, majoritàriament,  als  extensos  dominis  del  Marquès d'Aitona. Cal  preguntar-se,  si  aquest  fet va  condicionar  o no la  configuració d'un règim senyorial diferent  entre  una i  altra àrea  del  Maresme.  La  rèmora dels mals usos  i la  presència dels  d'homes  propüus  solidus  et  afocats"  es va mantenir al Maresme durant els segles moderns?  I si  realment aquest  fou el  cas,  en  quina  mesura  el fet  d'estar sotmès  a un  tipusde jurisdicció senyorial diferent va afavorir la seva perpetuació al llarg del temps? 1  Vilar,  Pierre,  Catalunya  dins  l'Espanya  moderna,  T. V. 2  Giménez Blasco,  Joan,  Continuïtat  i  canvis  a les  estructures,  p. 277 3  García  Espuche,  Albert,  Un siglo  decisivo.  Barcelona y Cataluña  (1550-1640),  pp.407  i ss. 182  Per tal de  donar resposta  a  aquests  i  altres interrogants, s'ha recorregut  a la lectura d'una trentena de capbreus de les localitats de Tordera, Arenys de Mar, Canet,Vilassar, Cabrera de Mar i Llavaneres dels segles XVI, XVII i  XVIII.  Malauradament, laseva distribució cronològica  i  geogràfica  no  sobresurt  per la  seva homogeneïtat. Així  es disposa d'un  36% de  confessions  del  sis-cents  i el  set-cents,  en  contrast  amb el 28% del cinc-cents.  Des del  punt  de  vista  geogràfic, Canet  i  Tordera  són les  localitats,  que apleguen un nombre més important de capbreus en  totes  les centúries, en contrast amb l'exigüitat  de  Cabrera. 1.  Els senyors del domini directe L'estudi comparatiu de les  diferents  senyories directes localitzades a cadascuna de les  poblacions  de la  mostra  per als  segles moderns  ha de  contribuir  a  perfilar  laimportància  relativa d'aquesta documentació  com a  element  per a la  caracterització del  Maresme  en  aquesta època. Amb  tot, aquesta nòmina  de  senyors titulars  de  domini directe  no  preténésser,  en cap  cas, exhaustiva,  ja que  probablement altres institucions  o  persones físiques  de  procedència  ben  diversa varen  ésser  titulars  d'alous  més o  menysimportants d'aquestes poblacions.  Així  mateix, s'evidencia  la  pervivència d'una fragmentació  dels dominis sobre  els  béns immobles  en  mans  de  diversos senyors. Finalment  cal  esmentar  el  predomini  de les  terres  de  dominació eclesiàstica,  un  61%, front a les laiques, un  39%. L'estudi particularitzat  de  cadascun dels dominis directes documentats  pot afavorir  una  millor  comprensió  de la  seva importància  i,  sens dubte, permetre  una aproximació  més  completa  a les  estructures agràries  de  cadascuna  de les  poblacions.S'ha aplegat les  diferents  capbrevacions corresponent a cada senyor directe per centúries i  poblacions.  En  aquells  casos,  en què es  disposava  de més  d'una confessió referent  a un mateix senyor  en una  mateixa centúria, s'ha escollit  la més  completa. Així  doncs, Tordera estava  en  mans  de  diferents dominis  senyorials, com  eren  el Monestir  de  Breda, l'església d'Hostalric,  el  Benefici  de la  Clau  de  Tordera,  la Col·legiata  de St  Feliu  de  Girona,  el  rector  de la  parròquia  de St  Iscle  de  Vallalta,  la  casa d'  Enric Jalpí  d'Arenys  de  Munt,  el  Monestir  de St  Marçal,  la  Comanda d'Aiguaviva,  la casa  de  Felip  Roger  de  Calella,  la de  Francesc Sala  Sangenís  i  Alemany  de  Blanes  i 183  RELACIÓ  D'ALGUNS DELS SENYORS DIRECTES -TORDERA: -Segle XVI: SENYORIA DIRECTAMONESTIR  DE  BREDABENEFICI DE LA CLAU DE TORDERAESGLÉSIA  D'HOSTALRICCOL·LEGIATA DE ST  FELIU  DE  GIRONATORRE  DE  CANETDECLARACIONS 422424682 CASES 3 1353 PECES 95 16 51 69 4 MASOS 24 9 14 141 -Segle  XVII: SENYORIA DIRECTABENEFICI DE LA CLAU DE TORDERACOMANDA D'AIGUAVIVAMONESTIR  ST  MARÇAL FELIP  ROGERDECLARACIONS 29 1 1 2 CASES 10 PECES 56 1 1 2 MASOS 11 11 -Segle XVIII: SENYORIA DIRECTA MONESTIR BREDAESGLÉSIA  D'HOSTALRIC BENEFICI DE LA CLAU DE TORDERACOL·LEGIATA DE ST FELIU DE GIRONARECTOR DE ST ISCLE DE VALLALTAENRIC JALPÍMARQUÈS  DE  LLUPIÀFRANCESC SALA SANGENIS ALEMANY DECLARACIONS 3 19 24110 2 14 1 9 CASES 18 80 PECES 5 32 12 129 4 301 26 MASOS 3 2 9 1 1 -CANET: -Segle XVI: SENYORIA DIRECTAMONESTIR DE ST MARÇAL CASA  LLUPIÀ ROGERTORRE  DE  CANET CASA  CAMÓS CASA  CABRERADECLARACIONS 27 3 62 1 48 CASES 2 18 PECES 28 7 1 234 MASOS 3 221 18 -Segle  XVII: SENYORIA DIRECTA CASA  ROGER CASA  LLUPIÀ ROGERTORRE DE CANET MONESTIR DE ST  MARÇAL DECLARACIONS 22 3 62 69 CASES 1 2 PECES 39 7 85 MASOS 102 21 3 184  -Segle  XVffl: SENYORIA  DIRECTAMONESTIR DE ST MARÇAL JERONI  ARDÈVOL MARCH CASALLUPIÀI ROGER CASALLUPIA DECLARACIONS 52 8325 16 CASES 42 PECES 85 63 3217 MASOS 210 g -ARENYS  DE MAR: -Segle XVI: SENYORIA DIRECTAMONESTIR DE ST MARÇALCABRERA DECLARACIONS 1 1 CASES 1 PECES 1 MASOS -Segle XVII: SENYORIA DIRECTA FELIP  ROGERDECLARACIONS 9 CASES 2 PECES 21 MASOS 7 -Segle XVIII: SENYORIA DIRECTA JERONI  ARDÈVOL CASALLUPIA  ROGERDECLARACIONS 33 CASES PECES 3 7 MASOS 2 -VILASSAR: -Segle XVI: SENYORIA DIRECTAMONESTIR DE ST CUGAT DEL VALLÈS DECLARACIONS 1 CASES PECES 1 MASOS 1 -Segle  XVÏÏ: SENYORIA DIRECTA  ~ MARINA  DESBOSCH RECTOR DE LA PARRÒQUIA DE VILASSARMONESTIR DE ST PERE DE CLARADECLARACIONS 18 12 CASES 4 PECES 66 2 3 MASOS 4 1 -LLAVANERES: -Segle XVI: SENYORIA DIRECTA  ~~~ MONESTIR  DE ST PAU DEL  CAMPDECLARACIONS 1 CASES PECES 6 MASOS 185
Related Search
Similar documents
View more
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks
SAVE OUR EARTH

We need your sign to support Project to invent "SMART AND CONTROLLABLE REFLECTIVE BALLOONS" to cover the Sun and Save Our Earth.

More details...

Sign Now!

We are very appreciated for your Prompt Action!

x