La relació entre seguretat i diversitat cultural des de la percepció dels ciutadans

Please download to get full document.

View again

All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Share
Transcript
  LA RELACIÓ NTRE EGURETATI DIVERSITAT UITURALDES E LA PERCEPCIÓ ELS IUTADANIS JosEP LUÍS DOMÍNGUEZ l. El mcrc de lr qüestló: les estratlgles de seguret¡t r I'est¡t del benesterl.l. PlenteJ¡mentEn aquest reball es parla de a relació entre diversitat ultural seguretat es de aperspectiva els ciutadans. En afrontar aquest ema 'investigador pot caure en atemptació 'incidir només n un dels extrems el binomi "diversitat-seguretat", sa dir, estudiar om ha evolucionat n quantitat qualitat a desviació ausada erI'altre que pot ser un estranger un membre d'una minoria étnica) en el nostreterritori. És evident ue aquesta volució s una dada bjectiva ue, n ant qué mesurable,ha de ser inguda n compte er una política pública de seguretat esponsable.Tanmateix, rec, hi insistiré més endavant, ue aquesta.dada o és 'única nitant ols a principal) ue ncideix n a reaccié nstitucional en a ormació.deI'opinió els iutadans avant el enomen e a convivéncia e cultures iverses,De moment ns queda 'altre extrem e 'esmentat inómi, a seguretat, a més, ens embla orassenyat ssajar ap explicació obre a manera om es connectenambdós ermes n es dinámiques ocials.És per aquest otiu que omengaré questes ágines ractant, ncara ue només iguien es seves lnies mes generals, 'evolució e a dea dc qpguretat n a forma destaten a qual awi es produeix l dcbat obre l que hem dc fer amb 'alteritat. I ^' - | - Ilt  La relació entre segurelal diversitot ultural. Josep Lluís Dominguez 1.2. Seguretrt I policl¡ ¡ I'tist¡t del benest¡rCom és sabut, es de finals del segle XIX es produeix un ncrement el paper deI'estat n es elacions ocials causa e dos actors onamentals: n primer loc,el nostre model socioeconómic ecessitava nstáncies ue adoptessin na pers-pectiva global que poguessin, 'aquesta manera, lanificar racionalment eter-minats aspectes conómics; n segon loc, aquest model ambé necessitava ór-mules que corregissin ls desequilibris ocials roduits er es seves rópies inál-miques e funcionament. 'introdueix ixí en les dinimiques públiques, unta-ment amb ta intervenció conómica, l conjunt de línies correctores rópies deI'anomenat stat ocial de dret.Aquest estat es va plantejar res objectius onamentals: er front a les situacionsde marginació, a qual cosa es va afegir a les polítiques e protecció dels dretsdels més desafavorits; er front als desequilibris les situacions isfuncionals ueafectaven 'ordre social, a qual cosa va conduir a la constitució e diverses or-mes de control integració ocial; desenvolupar ecanismes 'ajustament com-pensació els iscos ocials.És evident que aquests res objectius an estar presents n els diversos mbits deles polítiques úbliques que, en conseqüéncia, ambé van nfluir de forma deci-siva en es estratégies e seguretat.Com a conseqüéncia 'aquests bjectius, es politiques públiques havien de res-pondre més a la idea d'integració ue a la de control, ncorporant es preocupaci-ons les demandes iutadanes lja complex oc d'equilibris olitics. Aquesta o-luntat ntegradora s va manifestar n forma de complexes arxes nstitucionalsdestinades I'atenció e es necessitats els ciutadans. 'estat ocial va implicar,per ant, una dinámica e creixement el sector úblic també un esforq e coor-dinació de es potítiques esenvolupades er es diverses dministracions. n ma-téria de seguretat, ra'evident ue a filosofia integradora e I'estat ocial s'en-tiontava de manera directa als principis de funcionament esenvolupats er I'apa-rell policial propi del model iberal.rPeraquesta aó s'imposava a necessitat erealitzar na série de canvis.I. Sobre a noció d'aparell olicial la seva onnexió mb el model iberal de relacionssocials s pot consultar ecasens 1991).t46 Policia catalana i multiculturalitat En primer lloc, les polítiques públiques en l'ámbit policial havien d'encaixarconceptualment n el discurs de I'estat ocial. Amb aquesta inalitat va sorgir elconcepte e seguretat iutadana, ue va ser definit a partir de a idea de a protec,ció dels drets les libertats dels ciutadans.Aquest oncepte ntenta portar un sentit ntegrador la funció policial situant apolicia com a garant el sistema ocial, peró, aquesta s a gran nnovació, ssu-mint l'óptica del ciutadá: ense eguretat l ciutadá no pot exercir els drets lesllibertats preconitzades er I'estat ocial sense quest xercici no té sentit capdiscurs ue egitimi democráticament questa orma d'estat. Recasens, 99ó,45-49). Tanmateix, l concepte e seguretat iutadana resenta iverses ificultats.Així, des de la perspectiva e la seva onnexió de a seva raducció n termesoperatius és a dir, en el nivell d'elaboració e concretes stratégies e seguretat-és dificil establir mb claredat ls parámetres ue serveixin er assenyalar i hi haseguretat inseguretat. n aquest nivell, reconeguda a impossibilitat tant perproblemes onceptuals om técnics) de conéixer el grau de seguretat eal d'unadeterminada ocietat a partir d'una quantificació exacta del que atempti contraella,2 ls esforgos s van encaminar conéixer a percepció ue els ciutadans e-nen de a seva própia seguretat, s a dir, a determinar l grau de seguretat ubjec-tiva de a població Recasens, 996,50-51).rAra bé, aixd és especialment mportant n el nostre as, aquesta eguretat ubjectivafa referéncia qüestions ue escapen la capacitat xplicativa de tes definicionsjurídiques obliga a introduir en l'ánálisi e ta seguretat rocessos e construcciósocial de riscos, pors i percepcions ue es connecten directament mb et marcsocioeconómic n el qual els ciutadans esenvolupen es seves elacions. f En segon loc, I'adaptació e a policia a I'estat ocial exigia una manera iferentd'enfrontar-se la informació al canvi social. Només si la policia manifestavauna capacitat er traduir a les seves inámiques e fuñcionament es demandesciutadanes els canvis socials odria eubicar-se orrectament. er aquest motiu2. Una análisi 'aquesta roblemática s pot robar Stangeland lgg4,1995a 1995b).3. Utilitzant n nstrumental eóric empíric enquestes e victimització, 'autodenúncia,etc.) que provenia 'árees e coneixement om a sociologia la criminolqgia.  Lu elació nlre eguretat diversilat ultural. osep luís Domínguezla institució policial va cómengar acceptar n determinat nivell d'explicacióconflictual de 'entorn a prendre onsci¿ncia e que a seva unció havia d'orien-tar-se, nant més enllá de es mesures estinades la reducció e a criminalitat,cap a la resolució els problemes ocials ue preocupaven ls ciutadans.{Els dos canvis itats van er veure 'ámbit de a seguretat om un espai ompartit.En d'altres araules, l carácter structural e bona part dels problemes qué afroht a policia va er evident, ant en el nivell del seu plantejament eóric com enel desenvolupament e es seves oncretes ctuacions, a necessitat e conviure de óooperar mb.les ltres nstitucions úbliques amb es niciatives íviques. ainstitució policial no podia actuar d'esquenes altres mbits de I'administraciópública ni deixar d'escollar ls nterlocutors ocials a que si ho feia s'arriscava aparéixer més com un destorb ue com una ajuda per al desenvolupament fectiude,les olítiques e 'estat ocial.51.3. La incidénci¡ de a crisi de rest¡t del benest¡rPeró el model nstitucional ue acabo de descriure s va enfrontar, partir delsanys etanta, mb a fallida del principi de creixement conómic ontinuat, es vaconstatar 'existéncia e imits materials er a les uncions edistributives inte-gradores els poders públics. És en aquest marc quan comenqa parlar-se e acrisi de I'estat ocial com una crisi de creixement ue pot comportar, l seu orn,una crisi de egitimació n a mesura n qué es nstitucions úbliques o doninresposta les demandes els ciutadans Sánchez, 996, 251 .Aquest nou escenari ncorpora més un element ognoscitiu ue afecta laramentla dea de seguretat: eixa al descobert ue bona part dels iscos ocials ue afec-ten els ciutadans l'atur, a pobresa, a marginació, tc.) davant els quals aquestsL L'orientació e a policia cap als problemes ocials a estat eoritzada er Goldstein ( ees). 5. Com'a conseqüéncia 'aquests anvis es van desenvolupar partir dels anys seixanta setanta iverses sfatégies olicials ue, ot simplificar n xic a qüestió, oden er agrupa-des n dos grans rups: quelles ue defensen n model e policia que actua onamentalmentun cop comesos ls ets policia eactiva) aquelles ue ncideixen n el paper reventiu e estrasques olicials destacant quí es diverses ormulacions el model de policia omunitária).I4EPolicia atalana multicultumlitatexigeixen rotecció, o constitueixen na contingéncia urament xterna l siste-ma social sinó que han de ser connectats mb es seves inimiques de funciona-ment.I no obstant ixó, a partir d'aquest moment van aparéixer iscursos üe pretenienminimitzar aquesta onnexió, ubicant els riscos socials a I'exterior det sistemasocieconómic. quest és, sens ubte, un dels mecanismes ue es mouen arrera areaparició e es dees acistes xenófobes n I'actualitat.Al mateix emps que es dades recedents e es ciéncies ocials osaven e ma-nifest a connexió els moviments migratoris ontemporanis mb es coordenadesgeopolítiques económiques el nostre sistema ociat, es va generar l discurspolític de a nvasió de I'amenaga xterior, iscurs ue veia en I'immigrant o enel membre d'una minoria étnica) a personificació 'un risc que amenagava napromesa e benestar ada vegada, om a mínim en determinats strats ocials.més débil llunyana.Per a seva anda, es polítiques úbliques es de mitjans els vuitanta an assu-mir en el legislatiu a dea de contenció el lux d'immigrants convé o oblidarque a egislació spanyola 'estrangeria s connecta irectament mb es negoci-acions per a I'entrada n la comunitat Europea case¡ lggg, 32sl- , en algunscasos, an establir olítiques e control que han ajudat a associat n a mentalitatcol'lectiva a figura de 'immigrant les dees 'inseguretat risc.ó2. Diversitat cultural i seguretat ; 2.1. Un¡ opinió reiter¡da (encara que sigui en veu baixa)Peró ornem a a qüestió nicial: Com ncideix a p'reséncia, n un mateix espai, ediverses ultures sobre a percepció que enen els ciutadans obre a seva segure-tat? Formulada 'una manera més senzilla, questa üestió sol aparéixer ant enels diversos mbits de a vida quotidiana om en fdrums especialitzats, tóts no-ó Aquest a esüat l resultat, egons a meva pinió Domínguez, 995), e a Llei Orgá-nica de Protecció e a Seguretat iutadana.  Lu elació ,trre eguretat diversitat ultural. osep luis Domínguezsaltres em pogut escoltar de manera eiterada- na determinada esposta: a di-versitat ultural, especialment uan s'associa l fenomen e a mmigració de per-sones rovinents e I'anomenat ercer món o a la preséncia n el nostre erritorid'algunes minories étniques, onstitueix n probtema er a la nostra eguretat.TÉs ndubtable ue aquesta esposta resenti lguna, eró només alguna, ase b-' jectiva. Són coneguts ls conflictes que poden anar associats la divergéncia epautes ocioculturals no sembla aonable egar que els membres e minoriesétniques els mmigrants uguin cometre nfraccions com deuen er-ne els am-pistes, metges, er dir alguna osa, ue ambé en cometen).S'esdevé, eró, aquestes dees ambé apareixen n els debats obre seguretat divprsitat ultural, ue no tota persona nt€grant 'aquests ol.lectius omet n-fraccions, ue no otes es nfraccions omeses ón sempre el mateix ipus gra-Vetat, i generen a mateixa eacció ocial a sigui en el nivell de a ciutadania, ¡asiguien el nivell nstitucional) que la visibilitat ocial els autors els ets no éssempre a mateixa' En definitiva, es.ulta ue a qüestió e a desviació ssociadaal factor e a diversitat ultural resenta na omplexitat neludible er a qualse-vol análisi minimament eriosa.sEn matéria e seguretat diversitat ultural esulta uriosa a convivéncia 'aquestaconsciéncia e complexitat, e dificuttat de robar espostes lares segures er ala pregunta ue acabo e ormular, untament mb una definició ocial una poli-tica pública statal molt ligada les estratégies e seguretat nterior e a UnióEuropea- ue veu en a preséncia e <liferents ultures ins d'un mateix erritoriuna ont de problemes er a la seguretat.7. No vull er un ús simplista e a preséncia difusió 'aquesta rlea el eixit sociat, craixÓ m sembla ecessari ubratttar ue es opinions actituds anringudes els iuta-dans avant e es diverses anifestacions e 'alteritat ón plurals. Un bon exempte 'ai-xó ens l proporciona l Colectiu oé 1995) n a seva nátisi els iscursos antingutspels espanyols obre ls estrangers.E' Un bon exemple e a preséncia 'aquesta omplexitat n un acre elictiu an simptecom una estrebada un urista ns 'ofereix Reverte 1999). Un reball e Duva 1999i, I'altre xtrem, ot servir per esumir 'actual reocupació n els mitjans olicials er br-relament el crim organitzat mb connexions nternacionals I'Estat spanyol.Is0Policia catalana multiculturulitat2.2.Una erplicació: conflicte versus roblemrJa he assenyalat ue no crec que sigui possible egar 'existéncia 'una onflictivitat,que en ocasions 'expressa n forma d'infraccions, ligada a la preséncia a laconvivéncia e cultures iferents.e eró passar 'aquí a afirmar que.aquesta re-séncia constitueix un problema ocial mplica fer un salt en el buit. vegem elsmotius d'aquesta firmació.Ja a molts anys que a doctrina ocioldgica , per ranslació, a criminologia o-neixen utilitzen a diferenciació ntre es nocions e problema de qüestió oci-al'r0 Una qüestió ocial podria definir-se om un ámbit emátic les drogues, avioléncia uvenil, la prostitució, a mmigració, etc.) en er quar es concentren e-terminades anifestacions 'un o diversos onflictes ocials. 'important n aquestcas és que una qüestió ociar pot ser definida, al seu orn, com a problema n esdinámiques omunicatives ue s'estabreixen n els sistemes ociats.rlEl fet de definir una qüestió om a problema ociat mplica realitzardues pera-cions argumentatives: l mateix emps que són destacats ls aspectes els efectessocials més negatius 'aquesta üestió ocial en el cas de a immigració aquestaimatge social negativa 'identifica amb a idea d'invasió es trasllada ámbitscom el laboral el delictiu amb gran facilitat), es col.loquen en segon erme _diluint-se- aquells onflictes ue hi estan etacionats que afecten 'esséncia elsistema ocial i que manifesten, abitualment, lgun element isfuncionalja i-gui en 'estructura a sigui en el.seu uncionament).La conseqüéncia 'aquestes peracions n a percepció ocial, i s,arriba mpo-sar a definició problematitzada 'una qüestió ocial, consisteix n qué els con-flictes estructurals ls quals a referéncia erden entralitat n els debats ocials, e. t-ril;t;;;j., ñ.irr,arr",¡ip;i;J".h ¡nrtiru.¡onui, "r¿, resq-io-rói_ /0' Aquesta iferenciació é el seu srcen n a eoria ociológica onstruccionista. obrela categoria e construcció ociar e a realitat, eure Berger Luckmann 9g6).II' En a construcció ocial d'un problema ntren n oc óomplexos rocessos ognitiusen els quals s mouen na varietat 'imatges ulturals,-una luálitat dinteressos pólitics,económics, tc.) diversos ctors des dels mitjans e comunicació ins.lr p.rlüü;;,passant er es nstitucions úbliques).l5t  La relació nlre eguretat diversitat uhural. osep luis Dominguezi adquireix elleváncia ública una visió parcial /o desenfocada e la realitat. aquesta isió parcial /o desenfocada stará resent ant en es demandes els ciu-tadans er al que se solucioni el problema onstruit om en a resposta nstituci-onal davant 'aquestes emandes. er cert, és reqüent ue a criminalització elproblema, s a dir, donar-hi una esposta es del conjunt de mecanismes ue con-formen el sistema e usticia criminal, es robi entre aquestes emandes entreaquestes espostes nstitucionals.2.3. mmigració actuació policial: el que manifesten ls mmigrantsDes d'una perspectiv4 ráctica és important subratllar que aquesta onstrucciósocial genera na demanda ocial que pot acabar nfluint en I'actuació olicial..Per omprendre questa ctuació ot ser útil acudir a una nvestigació Manzanos,1999) ue analitza questa ctuació es de a perspectiva els afectats.Dues ón es rítiques enerals ue os an a partir dels estimonis els afectats. nprimer loc, es denuncia 'existéncia e situacions eneralitzades 'encalqamentpolicial, ovint njustificades. més, e ubratlla om aquestes stratégies olicialses connecten larament mb processos e criminalització, s a dir, amb a deter-minació des de la práctica olicial dels subjectes ue són objecte 'una majoratenció er part del sistema enal.Algunes e es manifestacions ealitzades els mmigrants ntrevistats Manzanos,1999, 158-ló3) sobre 'esmentat ncalqament olicial són es següents: ins itotles persones ue es troben en situació egal en el país reben una forta pressiópolicial, e orma que a policia s viscuda om una amenaga ermanent: i ha untemor davant de determinades ráctiques rregulars /o de dubtosa egalitat perpart de a policia; s denuncia 'estat el centres e detenció er a mmigrants lamanca d'informació que reben es persones ue van a ser expulsades; a pressiópolicial genera strátégies efensives I'interior els mateixos ol'lectius 'im-migrants; 'observa a preséncia 'estereotips n I'actuació olicial; es denunciala dependéncia e a práctica olicial en elació a es directrius olitiques ebudessegons onjuntures olítiques oncretes.En segon loc, s'assenyala ue la forma de tractar els immigrants compleix unpaper 'etiquetament ue permet eproduir ls prejudicis acials n a nostra oci-/,52Policia atolana multiculturalitatetat s'emmarca ins de es ormes de 'anomenat acisme nstitucional Wieviorka,t992,146-148).3. La incidéncie de I'element multicultur¡l en la percepció iútadan¡ de laseguretat: el que pensen es víctimes3.1. ntroduccióTanmateix rec que alguna osa está anviant. i ha propostes e reforma e anormativa n matéria 'estrangeria tant en el nivell estatal om en I'europeu- ,malgrat ls brots de violéncia acista ue amenacen a nostra onvivéncia, s potobservar n estat 'opinió n a ciutadania és avorable a dea 'integració uea la de contenció.Per ntentar lasmar quest anvi en el terreny e la seguretat aré eferéncia aquef s apartats e 'enquesta e victimitzacióde 'Area Metropolitana e Barcelona(Sabaté, ragay Torrelles, 1999), n els quals questa üestió pareix smenta-da.r23.2. Els ndexs elictius típicsLa qüestió e a diversitat ultural pareix, n primer loc, en 'apartat estinat lsíndexs elictius típics que s'inclou, l seu orn, en la part de I'informe obreI'enquesta estinada I'análisi els ets que afecten a seguretat els ciutadans.Aquesta art estudia 'extensió e a delingüéncia onvencional es del punt devista de la victima, realitza n recompte e cada un dels fets delictius que esprodueixen n elació mb els vehicles, ls comergos la seguretat ersonal e esvictimes ndividuals. erd 'informe ecorda 'exiSténcia 'altres gressions o con-vencionals ue ambé preocupen la població.12. Aquesta nquesta ns ssegura na érie emporal rou larga om per obtenir lguneslinies nterpretatives 'interés, ncara ue no prou consolidades. al destacar ue dis delDepartament e Governació e a Generalitat e Catalunya a s'han et els primers assosper aplicar l mecanisme e es enquestes e victimització les Enquestes e Seguretat eCatalunya) tot el territori de a comunitat utónoma atalana.t53
Related Search
Similar documents
View more
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks
SAVE OUR EARTH

We need your sign to support Project to invent "SMART AND CONTROLLABLE REFLECTIVE BALLOONS" to cover the Sun and Save Our Earth.

More details...

Sign Now!

We are very appreciated for your Prompt Action!

x