Retòrica bèl·lica en el tractament periodístic de conflictes educatius: metàfores de guerra entorn de l’educació per a la ciutadania / Belligerent rhetoric in the journalistic treatment of educational conflicts: war metaphors regarding t

Please download to get full document.

View again

All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Share
Transcript
  67 Comunicació  :  Revista de Recerca i d’Anàlisi   [Societat Catalana de Comunicació] http://revistes.iec.cat/index.php/TC.  Vol. 31 (1) (maig 2014), p. 67-87 ISSN (ed. impresa): 2014-0304 / ISSN (ed. electrònica): 2014-0444 / DOI: 10.2436/20.3008.01.120 Data recepció: 20/09/13 Data acceptació: 07/11/13 Adolfo Carratalá 1 Investigador doctor i col·laborador del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València. adolfo.carratala@uv.es Retòrica bèl·lica en el tractament periodístic de conflictes educatius: metàfores de guerra entorn de l’educació per a la ciutadania Belligerent rhetoric in the journalistic treatment of educational conflicts: war metaphors regarding the subject Education for Citizenship  COMUNICACIÓ    :  REVISTA DE RECERCA I D’ANÀLISI,  VOL. 31 (1) (MAIG 2014) 68 ADOLFO CARRATALÁ Retòrica bèl·lica en el tractament periodístic de conflictes educatius: metàfores de guerra entorn de l’educació per a la ciutadania Belligerent rhetoric in the journalistic treatment of educational conflicts: war metaphors regarding the subject Education for Citizenship RESUM: La cobertura de les notícies vinculades a l’educació hauria d’extremar la precisió i el rigor perquè el tema afecta directament els menors d’edat. Aquesta exigència és encara més gran quan parlem de conflictes al voltant de l’ensenyament. Els mitjans de comunicació haurien d’actuar, en aquests casos, com a agents mediadors que faciliten la cerca d’acords i solucions. En els darrers anys, a Espanya s’ha practicat un tipus de periodisme més orientat a l’increment de la tensió pública que a millorar el coneixement dels individus sobre la realitat. La controvèrsia al voltant de la introducció de l’assignatura d’educació per a la ciutadania n’és un exemple. Aquest treball pretén demostrar, aplicant l’anàlisi textual de nombroses informacions publicades per  ABC   i La Razón , si la retòrica emprada en el discurs de la premsa conservadora afavorí la representació del conflicte com una situació bèl·lica mitjançant el recurrent ús de metàfores pròpies d’aquest camp semàntic. En aquest cas, els missatges d’aquests diaris beneficiarien una conceptualització de l’enfrontament que en permetria la intensificació i que afectaria la normalitat de la vida escolar i el desenvolupament acadèmic dels estudiants. PARAULES CLAU: periodisme educatiu, premsa, conflicte, metàfores, discurs bèl·lic, educació per a la ciutadania.   C Belligerent rhetoric in the journalistic treatment of educational conflicts: war metaphors regarding the subject Education for Citizenship Retòrica bèl·lica en el tractament periodístic de conflictes educatius: metàfores de guerra entorn de l’educació per a la ciutadania  ABSTRACT: The news coverage of education should place special emphasis on accuracy and correctness since it is a matter that directly affects children. This demand acquires even greater importance in the case of educational conflicts. The media should act in such cases as mediating agents favouring the search for agreements and solutions. In recent years, a type of  journalism more closely aimed to increase social tension than to foster people’s knowledge of reality has been practised in Spain, for example with respect to the controversy on the start-up of the Education for Citizenship subject. Using textual analysis of numerous news items published in the dailies  ABC   and La Razón , this paper investigates whether the rhetoric used in the discourse of the conservative press favoured the representation of the educational conflict as a warlike situation by recurrent use of metaphors from the semantic field of war. By doing so, these newspapers’ messages would have favoured a conceptualisation of the conflict that intensified it, affecting the normal course of school life and students’ academic development. KEYWORDS: educational journalism, press, conflict, metaphors, military discourse, Education for Citizenship subject.  COMUNICACIÓ    :  REVISTA DE RECERCA I D’ANÀLISI,  VOL. 31 (1) (MAIG 2014) 69 RETÒRICA BÈL·LICA EN EL TRACTAMENT PERIODÍSTIC DE CONFLICTES EDUCATIUS 1. Introducció La societat demana cada vegada més responsabilitat social als agents que interve-nen en la gestió i organització de la vida ciutadana. Entre ells, per descomptat, es troben els mitjans de comunicació tradicionals. L’acció d’aquests, desenvolupada a partir dels missatges i discursos que posen en circulació cada dia, es troba, en la majoria d’ocasions, sotmesa a principis i criteris que vetllen pel respecte als drets fonamentals i l’ètica col·lectiva. A més a més, el treball periodístic ha assumit en els últims anys clars compromisos amb realitats davant les quals és necessària una tasca més rigorosa i acurada com és el tractament de les minories socials, dels casos de violència masclista o dels menors. Són moltes les guies i recomanacions que indiquen com s’ha de respectar la identitat d’aquests últims, ja siga amb l’edició de la imatge audiovisual o amb l’ocultació de les seues dades personals, partint d’un raonable supòsit que preveu la possibilitat que els xiquets i les xiquetes puguen veure’s afectats en el seu desenvolupament com a individus a causa de l’acció me-diàtica (Singer i Singer, 2001; Save the Children i UNICEF, 2010; Morillas, 2012). Però aquesta preocupació per les conseqüències del periodisme sobre els menors no arriba a tots els àmbits.L’educació és, juntament amb la sanitat, un dels anomenats  pilars de l’Estat del benestar  . A Espanya, el fet que l’Administració n’haja garantit la prestació amb caràcter universal no ha impedit que siga un habitual objecte de discussió entre els diferents partits que han arribat a governar l’Estat. Els polaritzats i partidistes mit- jans de comunicació espanyols acostumen a abordar el debat sobre política educa-tiva adoptant les perspectives defensades per les sigles polítiques ideològicament més afins i deixant de banda els interessos o els efectes que la seua acció pot comportar en la vida dels menors, que són qui han de patir en primera persona els resultats d’aquestes controvèrsies. La recent introducció de l’assignatura d’educa-ció per a la ciutadania, que començà a impartir-se el setembre de 2007, n’ofereix un bon exemple. El conflicte generat per diversos actors (religiosos, polítics i socials) al voltant de la matèria, que arribaren a demanar que s’hi objectara en contra, va ser seguit per la majoria de mitjans. L’objectiu d’aquest treball és examinar si el tractament —i particularment la representació conceptual— que dos diaris en concret (  ABC   i La Razón ) oferiren d’aquesta polèmica propicià l’entesa entre les diferents parts o si, més prompte al contrari, la cobertura realitzada per aquests periòdics agreujà el problema. La hipò-tesi de partida, que intentarem verificar en la part empírica de l’estudi, assegura que els diaris analitzats afavoriren la intensificació del conflicte educatiu mitjançant una cobertura periodística articulada al voltant d’un discurs impregnat de metàfo-res bèl·liques.  COMUNICACIÓ    :  REVISTA DE RECERCA I D’ANÀLISI,  VOL. 31 (1) (MAIG 2014) 70 ADOLFO CARRATALÁ 2. Especificitats de la cobertura periodística sobre educació Com hem avançat, la cobertura periodística ha d’assumir una especial responsa- bilitat a l’hora d’abordar qüestions de caràcter educatiu, ja que, com assenyala Bartolomé Crespo, no és que aquest tipus de notícies hagen d’esquivar les infor- macions de signe negatiu, sinó que en el tractament d’aquestes cal evitar ter- mes, expressions i intencionalitats que faciliten la generació d’odi, enveja, venjances, des informació, desajustaments de coneixements o errors (2005: 16). Per aquesta raó, qui es dedique al periodisme educatiu ha d’emprar fonts variades i segures, i informar amb una independència que, segons indica Raigón, resulta difícil assolir a causa de la demagògia generalitzada (1997: 110). Com assegura aquest mateix autor, el periodista que informa sobre un conflicte en el marc de l’ensenyament ha de ser sensible a totes les posicions que es generen al seu voltant i al fet que els menuts al final poden ser els perjudicats pels comportaments infantils dels adults (1997: 44). Pels motius exposats, el tractament periodístic de les qüestions vinculades a la política educativa hauria de ser rigorós, precís i respectuós amb els interessos i drets dels xiquets i les xiquetes. A banda de no caure en la demagògia, el periodisme educatiu hauria també de distingir-se per fer front al sensacionalisme, la dramatit-zació i el partidisme que, sovint, esguiten les notícies vinculades al món de la polí-tica o les relacionades amb històries personals d’interès humà. No sempre, però, la realitat és aquesta. Als Estats Units i al Regne Unit, per exemple, determinats mit- jans de comunicació s’han mostrat permeables a l’agitació promoguda per alguns grups de pressió lligats a l’àmbit educatiu, i han incorporat a les seues pàgines els discursos i missatges difosos per eixes organitzacions (Lugg, 1998; Irvine, 2002; Milne, 2005). A Espanya, les notícies sobre ensenyament tampoc reben sempre el tractament merescut. La informació sobre temes educatius no acostuma a gaudir d’un espai propi entre les capçaleres de l’Estat, més enllà d’alguna secció específica que algun diari publica amb freqüència setmanal. Per això, és habitual trobar-nos informacions sobre el món educatiu en pàgines que temàticament haurien de que-dar allunyades d’aquesta qüestió (política, religió...) o en unes altres de genèriques o miscel·lànies que funcionen com a espais de baixa especialització en els quals són introduïts una gran diversitat d’afers (Espanya, societat...).Aquesta poca especialització en el tractament de la informació sobre qüestions educatives impedeix que la cobertura d’aquestes responga a les característiques indicades anteriorment. Tot al contrari. Moltes vegades, la intenció que subjau en la redacció d’aquests textos no és tant informar amb solvència i millorar la com-prensió i el coneixement sobre un món certament complex (Raigón, 1997: 109) sinó generar desinformació i soroll al voltant d’un tema. Les fonts, per la seua banda, no sempre tenen el perfil necessari per a intervenir amb autoritat en un debat sobre educació o pedagogia. La figura de l’expert es troba sovint absent,  COMUNICACIÓ    :  REVISTA DE RECERCA I D’ANÀLISI,  VOL. 31 (1) (MAIG 2014) 71 RETÒRICA BÈL·LICA EN EL TRACTAMENT PERIODÍSTIC DE CONFLICTES EDUCATIUS mentre que nombroses associacions i col·lectius, l’srcen i la intenció dels quals no sempre són manifestos, tenen fàcilment espai per a dir la seua. També els polítics acostumen a gaudir d’una visibilitat destacada en aquestes informacions i transfor-men l’educació en un tema més de lluita partidista. Així, la demagògia s’instal·la en el discurs de la mà d’aquestes fonts, que imposen la recerca d’objectius particulars a l’assoliment d’interessos generals i que arrosseguen amb eixa finalitat el to global d’algunes informacions. Els mitjans funcionen, en aquests casos, com els millors aliats de la classe política (Gil, 2008: 109). La conjunció dels diferents elements esmentats facilita que les notícies referides a la política educativa queden dominades per enquadraments periodístics que no s’articulen al voltant de l’avaluació professional i independent del material abordat, seguint una disciplina de verificació (Kovach i Rosenstiel, 2012: 109), sinó al voltant de la persecució de fins prou allunyats dels criteris de la professió i de les vides dels subjectes més afectats per aquests temes: els menors. Així, algunes vegades és l’objectiu comercial el que s’imposa i potencia aspectes dramàtics o sensacionalis-tes, i afavoreix un enquadrament del tema que accentua el vessant humà. El resul-tat és preocupant perquè aquesta opció no afavoreix una interpretació complexa i sensata de la història narrada sinó una trivialització simplista dels fets que no pot despertar més que una aprovació o desaprovació moral i que vincula el lector no-més a un nivell emocional (Harrison, 2008: 44). En altres ocasions, és l’objectiu ideològic el que domina, fet que beneficia un enquadrament conflictiu de la situa-ció i augmenta la intensificació de la controvèrsia en lloc de la resolució i el consens, com exposarem a continuació. 3. El diari davant el conflicte: interès per cobrir-lo i perill d’intensificar-lo El conflicte social s’ha manifestat tradicionalment com un espai i objecte privile- giats de l’acció periodística. La categoria de conflicte  impregnà, des del principi, les reflexions al voltant dels valors-notícia que afectaven la selecció de la informació en els mitjans. Tot i que no explícitament descrit en les categories assenyalades per Galtung i Ruge el 1965, sí que ha estat subratllat amb interès posteriorment per di-versos teòrics com el sociòleg Niklas Luhmann, qui el destacà com un selector im-portant en la decisió sobre què és una notícia (2000: 44); Humanes, que recorda que les informacions que inclouen l’èmfasi sobre allò dramàtic i conflictiu són atractives (2006: 62), i també Johnson-Cartee, que el situa, juntament amb la ne-gativitat, com un dels elements centrals en la dramatització periodística (2005: 126). La potència del conflicte com a element periodístic sembla, per tot això, in-qüestionable, sobretot si enfronta actors destacats.El professor Héctor Borrat ho sentencià de manera clara: el diari és un actor del
Related Search
Similar documents
View more
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks
SAVE OUR EARTH

We need your sign to support Project to invent "SMART AND CONTROLLABLE REFLECTIVE BALLOONS" to cover the Sun and Save Our Earth.

More details...

Sign Now!

We are very appreciated for your Prompt Action!

x