Noves dades sobre la ramaderia especialitzada en el treball i el transport dins les societats camperoles del bronze final i la primera edat del ferro a les depressions de l’Empordà i la Selva (Girona), Gypsela 21: 97-118

Please download to get full document.

View again

All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Share
Transcript
  97Cypsela 21 (97-118) Noves dades sobre la ramaderiaespecialitzada en el treball i eltransport dins les societats camperolesdel bronze final i la primera edat delferro a les depressions de l’Empordài la Selva (Girona) New data of working animals within the agro-pastoral communities of the Late Bronze Age and the First Iron Age in the lowlands of l’Empordà and La Selva (Girona)  Resum Es presenten les dades inèdites del registre faunístic domèstic de quatre jaciments situatscronològicament entre el bronze final (1100-700 cal BC) i la primera edat del ferro (700-550cal BC) a l'Empordà i la Selva (Girona). Aquestes dades s’analitzen en conjunt amb d’altrespublicades de jaciments gironins per tal d’estudiar l’impacte de l’agricultura en unaramaderia dirigida a l’alimentació humana i a la producció d’animals per cobrir lesnecessitats en el treball i transport. Els assentaments estudiats són: Mas Gusó, Bàscara(Camp Gran-Camp d'en Pitu Porusia) i Sant Martí d’Empúries (cala 9000, campanya de1998) a l’Empordà, i Mas Xirgu a La Selva. L’objectiu és el d’aportar informació sobre lesespècies més relacionades amb el treball agrícola i el transport com són el boví ( Bos taurus  )i el cavall ( Equus caballus  ), és a dir, sobre els animals que interactuaven directament ambel desenvolupament de l’agricultura. Paraules clau Ramaderia, boví ( Bos taurus  ), cavall ( Equus caballus  ), bronze final i primera edat del ferro,depressions de l’Empordà i la Selva Abstract The unpublished data of the domestic fauna of four sites of the Late Bronze Age (1100-700 cal BC) and the first Iron Age (700-550 cal BC) in the Empordà and the Selva (Girona), are presented.The settlements studied are: Mas Gusó, Bàscara (Camp Gran-Camp d’en Pitu Porusia) and Sant Martí d'Empúries (cala 9000, 1998 campaign) in the Empordà, and Mas Xirgu in La Selva. The obtained data broaden the published information of other Girona sites. The objective being to identify the type of livestock developed and its weight in the agricultural activity and the food of the populations settled in the territory. In particular, it is interesting to provide information on the species most related to agricultural work and transport, such as cattle (Bos taurus) and horses (Equus caballus), that is, animals that directly interact with the development of agriculture. Keywords Livestock, cattle (Bos taurus), horses (Equus caballus), Late Bronze Age and First Iron Age,lowlands of l’Empordà and la Selva (Girona)  Cypsela 21Pàg. 97-118ISSN: 0213-3431 Silvia Albizuri  1. Introducció En el marc de la beca concedida pel Patronat Francesc Eiximenis de la Di-putació de Girona durant el 2011 es desenvolupa l’estudi de la fauna inèdita de diver-sos jaciments situats a les depressions de l’Empordà i la Selva 1 . S’ha realitzat un recullde dades sobre la representació d’animals domèstics i les seves edats de sacrifici.L’objectiu és aportar més informació a l’existent sobre la ramaderia i el seu pes dinsl’activitat agropecuària i l’alimentació de les poblacions assentades a terres gironinesdurant el final de l’edat del bronze (1100-700 cal BC) i la primera edat del ferro (700-550 cal BC) (López Cachero/Pons 2008). El que interessa es veure com fluctuen els ani-mals claus en el treball del camp i el transport –els bovins i els cavalls– amb l’evoluciódels sistemes agrícoles. En el registre arqueobotànic és visible aquesta evolució, so-bretot a partir del bronze final, quan es produeix una ampliació de l’activitat agrícolaamb la implantació de conreus de primavera, com és el cas del mill (Buxó 2007).Aquesta intensificació va anar relacionada amb la ramaderia, i es fa visible en les es-tratègies aplicades a la cria dels bovins i dels cavalls, animals que es van destinarprincipalment a la força motriu.Els assentaments analitzats en aquest treball se situen la majoria a laprimera edat del ferro i es troben ubicats a l’interior: Mas Gusó (Bellcaire) i CampGran-Campd’en Pitu Porusia (Bàscara), ambdòs a l’Empordà, o Mas Xirgu al sud deGirona dins la depressió de la Selva, i només un està situat al litoral, com és el de SantMartí d’Empúries (cala 9000, campanya de 1998) a l’Escala. Aquest últim, a més, haproporcionat noves dades de la transició del bronze final a la primera edat del ferro.Els quatre jaciments amplien la informació que teníem fins ara de la primera edat delferro a Sant Martí d’Empúries (cala 5000-7000) (Casellas 1999), i també la del bronzefinal que quedava bàsicament definida per Lló a Cerdanya (Bréhard, Campmajó2005), la Bauma del Serrat del Pont a Tortellà (Alcalde et al. 1994), la Fonollera aTorroella de Montgrí (Colomer 1989) i de nou Sant Martí d’Empúries (cala 5000-7000)(Casellas 1999). Els assentaments es troben ubicats en terrenys ben diferents, fet que enprincipi va poder afectar a l'explotació del ramat en funció de les pastures disponiblesi, per tant, a la representació de les espècies. Amb l'objectiu de veure si es poden ob-servar estratègies diferenciades en funció de l'entorn natural o si es poden establir unspatrons ramaders similars entre els assentaments estudiats, es compararen les dadesobtingudes sobre la gestió del ramat domèstic en tots els jaciments.Durant la transició del bronze final a la primera edat del ferro es produeixuna major ocupació de les planes que anirà augmentant, coincidint amb la desfores-tació de les zones lacustres i l'ocupació agrícola (Buxó 2007). Els petits vilatges d'a-quest període es caracteritzen per l'aparició de fosses tipus sitja, de cubetes ambfogars més o menys grans i profundes, i de grans retalls al subsòl anomenats fons de SILVIA ALBIZURI 98 (97-118) 1. Beca d’Investigació en Ciències Socials i Humanes 2011 del Patronat Eiximenis, Diputació de Girona, peral treball L'economia i el ritual durant el bronze final i la primera edat del ferro a les depressions de l'Empordà i la Selva a partir de l'estudi arqueozoològic  (Albizuri 2012). Aquest treball s’ha dut a terme en el marc delsprojectes HAR2017-87695-P i SGR2017-00011 de la Universitat de Barcelona.  cabana, acompanyats de forats de pal i altres estructures de sosteniment de murs. Alnivell aeri, les cabanes eren fetes amb fang i, en algun cas, aixecades sobre un sòcolde pedra (Francès/Pons 1998). 2. Marc econòmic L’ocupació de les terres gironines durant el neolític, el calcolític i elsprimers segles de l’edat del bronze es va produir tant en coves i abrics com a l’airelliure. Dins els assentaments a l’aire lliure, el poblat neolític de la Draga (Banyoles)és un referent sobretot per la gran quantitat de dades bioarqueològiques que haproporcionat (Bosch et al. 2011).Els pagesos del neolític van fer cultius principalment cerealístics, predomi-nant, segons el registre, el blat nu (Antolín/Buxó 2011). Les pautes ramaderes observa-des en els jaciments d’aquest període a Catalunya mostren una dualitat entre elsassentaments. En uns predominen els ovicaprins (ovelles i cabres), segons el nombre derestes determinades, i en altres, es fa evident un predomini dels bovins. Aquest fet vapoder estar relacionat amb la dualitat entre els assentaments a l’aire lliure de caràcter per-manent, i els complementaris en cova i vinculats a una possible transhumància estacio-nal (Saña 1998). A la Draga, però, es veu un cert equilibri entre les quatre espècies quevan ser explotades per a la carn i llet (ovelles, cabres, bovins i porcs); els bovins, a més,també van ser explotats com a força de treball. Tot i així, tenint en compte el volum demassa muscular, els bovins de la Draga van aportar un 60% del producte carni total, i pertant van ser predominants en aquest sentit (Saña 2011a; 2011b). D’altra banda, les edatsde sacrifici més freqüents en aquestes espècies es concentren principalment en elsexemplars infantils i juvenils, com es reflecteix a la Draga i a la Dou (Vall d’en Bas,Garrotxa). Això reflecteix una explotació altament rendible dels animals per a carn, jaque es redueixen les despeses que hauria suposat la seva alimentació fins edat adulta(Alcalde et al. 2009). Només en el cas dels bovins de la Draga, es mantenen algunsindividus fins l’edat adulta; solament un 8,3% tenien més de quatre anys en el momentde la mort, fet que juntament amb l’aparició de patologies en els peus d’uns exemplars,s’ha de relacionar amb l’aprofitament dels animals per al treball (Saña 2011a; 2011b).A partir del bronze final, tot i que es mantenen les ocupacions en cova, al-guns jaciments a l’aire lliure s’assenten sobre antigues ocupacions, com passa a la Fo-nollera i a Puig Mascaró, tots dos a Torroella de Montgrí (Pons 1977; Pons/Tarrús 1980),o bé a Mas Gusó, a Bellcaire (Casas 2010, 2011). Paral·lelament s’inauguren nouspunts, com el de Can Pau Birol, a Bell Lloc del Pla (Girona), de la primera etapa delbronze final, o d’altres datats entre el segle IX-VIII aC, com són els de Parrallí, al turóde les Corts d’Empúries (Pons 1984) i el de San Martí d’Empúries. Aquest últim fa visi-ble una ocupació autòctona continuada fins a la fundació de la Palaia Polis  grega du-rant el segon quart del segle VI aC (Aquilué 1999). En aquest marc s’han d’afegir tambéla fundació dels poblats de la primera edat del ferro de l’Illa d’en Reixac i el Puig de SanAndreu, a Ullastret, del darrer quart del segle VII aC (Martín 1998).Els assentaments a l’aire lliure del bronze final i de la primera edat del ferroes caracteritzen per configurar petits vilatges de productors agrícoles i ramaders que NOVES DADES SOBRE LA RAMADERIA ESPECIALITZADA EN EL TREBALL I EL TRANSPORT DINS LES SOCIETATSCAMPEROLES DEL BRONZE FINAL I LA PRIMERA EDAT DEL FERRO A LES DEPRESSIONS DE L’EMPORDÀ I LA SELVA(GIRONA) 99Cypsela 21 (97-118)  també van explotar els recursos naturals marins i terrestres de l’entorn immediat. Aixòúltim ho demostren els registres faunístics dels assentaments situats tant a l’interiorcom al litoral, si bé en els segons s’observa que aquest aprofitament complementari ésmés intensiu. Les matèries primeres utilitzades per a la fabricació d’estris i peces d’or-namentació indiquen que també es van produir desplaçaments a curta i llarga distàn-cia, potser en part induïts pels moviments de pasturatge amb els ramats. Aquestsmoviments podrien explicar els assentaments temporals que es registren en coves i ab-rics, i també el desenvolupament de l’intercanvi de bens amb altres comunitats (Pons2003; 2008). D’altra banda, l’Empordà i la Selva es veuen molt condicionats pel procésde dessecació de les zones aiguamollenques que, a partir del bronze final, van co-mençar a ser viables pel conreu i la pastura, incrementant d’aquesta manera la sevaocupació (Pons 1984, 2008). Això es visible sobretot a les planes properes al litoral onara s‘inicien els conreus de la maresma o de l’estuari, fet que sembla coincidir amb ladesforestació de les zones lacustres i la regressió de l’alzinar (Buxó 2007). Aquest in-crement ha estat registrat en els últims anys en diversos punts arqueològics classificatscom assentaments en serra litoral, en el pla litoral o en illa litoral, a la costa de Catalu-nya i del País Valencià (Gusi et al. 2010).Els conreus que caracteritzen els assentaments més antics del bronzefinal estan formats pel blat nu i ordi vestit principalment, i no és fins la transició cap ala primera edat del ferro quan es documenta el conreu de primavera representat pelmill, que es troba a Sant Martí d’Empúries, encara que ja s’havia registrat de formapuntual a la Bauma del Serrat del Pont (Buxó 2007). Tot i així serà a partir de la primeraedat del ferro quan s’evidencien proves clares sobre la intensificació de l’agricultura.Hi ha un augment de sitges d’emmagatzematge i l’alternança de conreus de cerealsd’hivern amb els de primavera, creixent progressivament els conreus del mill i del panís,amb proporcions semblants als blats nus, i decreixent els blats vestits. Es continua elcultiu de les lleguminoses, inicial ja al neolític, i s’identifiquen alguns de nous, com laveça, però les novetats més importants són el de la vinya i l’olivera (Buxó 2007). Dins la ramaderia del territori en estudi, i a diferència de les comunitats delneolític i del bronze antic, els estudis previs de caràcter generalista indiquen que dinsel primer mil·lenni les espècies més explotades continuen sent les domèstiques, ambuna major importància quantitativa d’ovelles i cabres, de forma general, seguit molt deprop de les vaques i a certa distància dels porcs. Un fet que és de destacar, és el pro-gressiu increment del sacrifici dels animals domèstics a edats adultes, sobretot visiblea partir del segle VII-VI BC, i l’increment progressiu dels porcs en detriment dels bovins(Colominas et al. 2011).A diferència del nord-est, a la Catalunya del prelitoral del Vallès-Penedès,es fa visible un augment progressiu dels ovicaprins i un decrement generalitzat dels bo-vins (Albizuri et al. 2011). La pràctica desaparició de restes d’animals infantils i jovesdins del boví, s’interpreta com un canvi d’estratègia en la cria de vaques que, a partirde la primera edat del ferro, s’orientarà vers l’aprofitament dels animals per la sevaforça de treball. En aquest panorama entra en joc un nou protagonista de la ramade-ria dedicada al treball: el cavall, que té una representació molt puntual durant el finaldel neolític i l’edat del bronze inicial, i per contra, està present en la majoria d’assen-taments a partir del bronze final (Albizuri et al. 2011). SILVIA ALBIZURI 100 (97-118)  3. Metodologia Hem considerat les següents espècies domèstiques: les ovelles ( Ovis aries  ) i cabres ( Capra hircus  ), les vaques o bovins ( Bos taurus  ), els porcs ( Sus domesticus  ) i els cavalls ( Equus caballus  ). El gos ( Canis familiaris  ) no ha estat inclòsja que, tot i ser un animal d’importància vital per al control dels ramats, no va serconsumit, al menys de forma habitual, i la seva presència dins el còmput d’espèciescriades per al consum i treball desvirtua l’estudi. Per tal de mesurar la seva impor-tància s’han calculat els seus percentatges de representació a partir del nombre derestes totals determinades (NR) a cada jaciment estudiat, i el nombre mínim d’indivi-dus identificats (NMI). Les edats de sacrifici han estat una eina molt important per avaluar lesestratègies de cria l’explotació decarn i llet i la utilització de l’animal pel treball. Lesedats recollides en els jaciments estudiats s’han calculat de forma aproximada a par-tir de l’erupció i desgast dental i el grau d’epifisació dels ossos (Brown et al. 1960;Silver 1980; Grant 1982;Grigson 1982; Payne 1987;Guadelli 1998). Aquestes edatss’han agrupat en diferents categories que recullen les principals etapes de vida: nou-nat, infantil, subadult, adult i senil. Les edats, però, varien segons les espècies: nomésen els porcses considera adult a partir de 12 mesos, mentre que en ovicaprins( Ovis   /  Capra  )i bovins,s’han considerat adults els animals que havien superat els18-24mesos. En el cas del cavall s’ha considerat adult aquell individu que havia su-perat l’etapa d’epifisació dels ossos i l’erupció dental(4-5anys). A la Bauma del Ser-rat del Pont,la Fonollera i Sant Martí (cala 5000-7000), s’ha seguit la nomenclaturautilitzada pels autors deles anàlisis(Alcalde et al. 1994; Colomer 1989; Casellas 1999). 4. Materials En el conjunt dels quatre jaciments estudiats, van ser analitzades un totalde 1.933 restes faunístiques: 246 a Mas Xirgu, 447 a Bàscara (Camp Gran-Pitu Poru-sia), 932 a San Martí d’Empúries (cala 9000) i 282 a Mas Gusó (Albizuri 2012).D’aquest total,s’hanescollitles 646 restescorresponents a la cabana domèsticaespecífica d’estudi (Fig.1 i 2). Com ja s’ha comentat, també s’han sumat les dadesjaestudiadesde la Bauma del Serrat del Pont, la Fonollera i Sant Martí d’Empúries (cala5000-7000) que,en aquests tres casos,sumen1.470 restes(Fig. 1).En tots els jaciments, els animals domèstics són predominantsamb unpercentatge al voltant del 90%respecte el total demamífers i aus domèstics i salvat-ges (sense incloure els recursos marins i d’aigua dolça).Els jaciments inclosos a l’anàlisi, citats en ordre cronològic, són:  4.1. Bauma del Serrat del Pont  És un assentament en bauma, d’uns 75 m 2 . Dues de les fases d’ocupació,la II-2a i la II-2b,corresponen al bronze final (1200-950 BC). Durant aquesta ocupació NOVES DADES SOBRE LA RAMADERIA ESPECIALITZADA EN EL TREBALL I EL TRANSPORT DINS LES SOCIETATSCAMPEROLES DEL BRONZE FINAL I LA PRIMERA EDAT DEL FERRO A LES DEPRESSIONS DE L’EMPORDÀ I LA SELVA(GIRONA) 101Cypsela 21 (97-118)
Related Search
Similar documents
View more
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks
SAVE OUR EARTH

We need your sign to support Project to invent "SMART AND CONTROLLABLE REFLECTIVE BALLOONS" to cover the Sun and Save Our Earth.

More details...

Sign Now!

We are very appreciated for your Prompt Action!

x