La Primera persona del plural en català

Please download to get full document.

View again

All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Share
Transcript
  Llengua &  Literatura.  Núm. 21 (2010), ps. 155-198 DOI: 10.2436/20.2502.01.48 Neus Nogué Serrano LA PRIMERA PERSONA DEL PLURAL EN CATALÀ Després de mamar farem caca, ¿eh, Guerau? Anna Montserrat,10 d’agost del 2008, Ulldemolins (Priorat) 1. INTRODUCCIÓ*   En el seu significat bàsic, la primera persona del plural (d’ara enda-vant, 1P) consta de dos trets semàntics: un fa referència a l’enunciador i l’altre, a un nombre superior a un d’ens animats. El primer és el que fa que sigui una expressió díctica  —per la dependència contextual que comporta— 1  i alhora el que la fa  primera persona ; i el segon, el que la fa  plural  . Però al darrere d’una categoria gramatical tan aparentment senzilla s’amaga un conjunt d’usos que la bibliografia no sempre ha distingit clarament, que permet afegir algun matís pragmàtic al signi-ficat estrictament proposicional, com és el cas de l’enunciat que en-capçala aquest article. L’estudi de la 1P s’insereix, així, en els corrents de la lingüística, i més concretament de la pragmàtica, que volen con-tribuir a la comprensió dels fenòmens comunicatius que tenen a veu-re amb el que Émile Benveniste, ja fa més de cinquanta anys, va ano-menar la subjectivitat en el llenguatge . L’objectiu d’aquest article és caracteritzar la 1P des del punt de vista semàntic, referencial i pragmàtic, tal com es manifesta en català. 2  El treball parteix de les dades obtingudes en un estudi més ampli so- * Vull agrair a Sebastià Bonet, Helena Gonzàlez i Lluís Payrató (Universitat de Barcelona), i a Barbara De Cock (Katholieke Universiteit Leuven, Bèlgica) els comen-taris que m’han fet a una primera versió del treball. No cal dir que els errors que enca-ra hi pugui haver són només responsabilitat meva. D’altra banda, aquest treball s’ha beneficiat d’un ajut del Ministeri de Ciència i Innovació (FFI2008-01230/FILO).1. Per a la noció de context i els seus components (escenari, entorn de comporta-ment, entorn extrasituacional i discurs) seguim Goodwin i Duranti (1992).2. Tot i que el treball se centra en el català, moltes observacions són aplicables a altres llengües i poden ser la base per a un estudi contrastiu de més abast.  156  Neus Nogué Serrano bre la dixi de persona ( Nogué , 2008 a ), i les aprofundeix posant l’èm-fasi en aquest aspecte concret. És, doncs, un treball de micropragmà-tica, perquè pren un tret gramatical de la llengua —morfològic, en aquest cas— i l’analitza des del punt de vista de l’ús. Els exemples són tots extrets de textos reals i contextualitzats, i formen part dels corpus utilitzats en aquell treball. 3  Qualsevol estudi sobre la dixi de persona ha d’haver-se plantejat prèviament la noció de  participant  i la manera de concebre cadascun dels rols que es poden assumir en la comunicació ( Levinson , 1988). Partint del fet que la incorporació a la lingüística de l’estudi dels par-ticipants té precedents tan il·lustres com els treballs de Karl Bühler (1934), Roman Jakobson (1960) i Dell Hymes (1974), aquí s’assumeix el marc proposat per Erving Goffman (1981). En la producció d’un enunciat (o  format de producció , noció co-incident amb la més genèrica d’ enunciador  ), aquest autor distingeix entre l’ animador   (qui posa la veu o les mans per materialitzar-lo físi-cament), l’ autor   (qui el codifica lingüísticament) i el responsable  (el càrrec o rol des del qual s’assumeix la responsabilitat del que es diu). La categoria gramatical de primera persona —singular o plural— no-més codifica la referència al responsable, tant quan un participant adopta només aquest component de la producció d’un enunciat com quan n’adopta algun altre, o tots alhora —el cas més habitual ( No-gué , 2008 a ). En la recepció d’un enunciat (o  format de recepció , o enunciatari ), Goffman distingeix entre participants ratificats  (acceptats en l’esdeve-niment comunicatiu) i no ratificats  (no acceptats). Entre els primers, separa els destinataris directes  d’un enunciat dels destinataris no interpel-lats ; i entre els segons, els oients potencials , percebuts, dels espies , no percebuts. Com veurem, aquestes distincions resulten del tot perti-nents a l’hora de destriar els diferents valors que pot adoptar la 1P. 3. Per a cada exemple, es dóna entre claudàtors i en cursiva una breu explicació contextual; en les transcripcions de llengua oral, s’ha seguit una versió abreujada de les convencions de Payrató (1996). La referència completa dels exemples, i un context més ampli, es pot trobar a <http://www.tdx.cesca.es/ TDX-0906105-110703/> (annexos).    La primera persona del plural en català 157 2. VALORS PROTOTÍPICS, O NO MARCATS  En el seu valor prototípic, o no marcat, 4  la 1P és un exemple para-digmàtic del que Otto Jespersen (1924) va anomenar  plural of appro- ximation , és a dir, un plural que no és el resultat de sumar diversos elements d’una mateixa entitat: nosaltres  no significa ‘  jo  +  jo ...’, no sol tenir com a referents diversos participants que assumeixen junts el paper d’enunciador. En canvi, el seu significat díctic bàsic permet a l’enunciador incloure’s en tota mena de col·lectius, que cobreixen to-tes les esferes de la vida social dels humans, des d’algun o tots els participants en la comunicació fins al conjunt de la humanitat —pas-sada, present i futura— i dels éssers vius, amb totes les combinacions intermèdies possibles ( Nogué , 2008 a ). 5  Com passa amb tots els pronoms personals forts del català, que com se sap és una llengua  pro-drop , l’aparició de nosaltres  s’explica per la necessitat d’expressar contrast o, com a mínim, un cert èmfasi. 6  L’exemple (1) s’oposa així al (2): en el primer els referents de la 1P són els dos participants i parlen d’ells mateixos i de ningú més, i per això la 1P, tret d’una primera tematització a la dreta dels pronoms tu i jo, que subratllem, apareix només en els morfemes verbals; en el segon, en canvi, l’enunciadora contraposa la manera de treballar del seu equip a la d’altres equips. 4. Partint de la distinció entre formes lingüístiques no marcades i marcades que l’Escola de Praga va aplicar a la fonologia, actualment altres corrents de la lingüística l’apliquen a qualsevol distribució de formes —sovint gradual— que va de les més freqüents en termes quantitatius i més simples en termes de complexitat estructural i de càrrega semàntica (les no marcades) a les menys freqüents i més complexes estruc-turalment i semànticament (les marcades) ( Lyons , 1982 i Ferguson , 1987). 5. Altres autors que s’han referit a aquest plural peculiar són: Benveniste  (1946), Lyons  (1968), Kerbrat-Orecchioni  (1980), Levinson  (1983 i 1998), Maingueneau i Salvador  (1995), Vanelli i Renzi  (1995), Payrató  (2002), Todolí  (2002) i Stir-ling i Huddle ston  (2002).6. En termes informatius, l’aparició del pronom comporta que el referent de la 1P no sigui, en el moment en què apareix, prominent discursivament, o plenament temà-tic (vegeu més avall, § 4.1.).  158  Neus Nogué Serrano (1)[ conversa al menjador entre un pare i la seva filla ]PPPno discutim  tant tu i jo\oi que no com abans discutíem /}CMEno\PPP discutíem  més\CMEabans discutíem  més\(2)[ entrevista a un metge i una infermera, SSU, sobre l’assistència domiciliària als CAP ]SSUperò en el nostro cas no estem integrats dintre de_diguéssim de l’àrea bàsica\ nosaltres  estem fora\ 2.1. L’ús inclusiu i l’ús exclusiu   En català, com en moltes altres llengües, la categoria morfològica de la 1P no conté cap tret semàntic que permeti identificar el col·lectiu en què s’inclou l’enunciador. Se sol fer la distinció, però, entre l’ús inclusiu , el que inclou l’enunciatari (‘  jo  + tu  (+ tu ...)’) —el més pura-ment díctic—, i l’ús exclusiu , el que l’exclou (‘  jo  + ell  ( a ) (+ ell  ( a ))...’) —en què només és díctica la referència a l’enunciador—, a partir de diverses construccions en què es manifesta de manera indirecta: 7  1. La relació entre determinades preguntes i les respostes poten-cials: — Que ho podem fer?  — Sí que podem  (ús inclusiu en la pregun-ta) vs.  — Que ho podem fer?  — Sí que podeu  (ús exclusiu en la pregunta) (F illmore , 1966). 2. El fet que en imperatiu la 1P només es pugui interpretar de manera inclusiva:  Anem!  (L evinson , 1983). 3. I la interpretació necessàriament exclusiva de construccions com ara Et vam veure  ( Anderson i Keenan , 1985). 7. Sembla que la distinció morfològica entre 1P inclusiva i exclusiva es troba so-bretot en llengües ameríndies, australianes i asiàtiques, mentre que és molt menys freqüent en les llengües d’Àfrica i Europa (  Jespersen , 1924; Bühler , 1934; Benvenis-te , 1946; Anderson i Keenan , 1985; Todolí , 2002; Levinson , 2004, i especialment, Scheibman , 2004). Per a més detalls, vegeu Sierwieska  (2004).    La primera persona del plural en català 159  Però, en contra del que aquestes construccions semblen suggerir, la distinció entre la 1P inclusiva i l’exclusiva és gradual: els referents que s’afegeixen a l’enunciador poden anar des de l’únic destinatari directe de l’enunciat (vegeu l’exemple (1) de més amunt) fins al con- junt de la humanitat i dels éssers vius (3), passant per totes les combi-nacions intermèdies possibles, com les de (4): (4 a ) il·lustra l’ús clara-ment exclusiu; a (4 b ), la 1P inclou només un dels destinataris directes de l’enunciat; a (4 c  ), tots els destinataris no interpel·lats de l’enunciat, excloent-ne el destinatari directe; (4 d  ) mostra com els participants no ratificats —en concret, els oients potencials— també poden formar part de la referència de la 1P; i (4 e ), finalment, que l’ús inclusiu de la 1P també pot incloure, afegides a qualsevol tipus de destinatari, altres persones que no participen en l’esdeveniment comunicatiu. (3)[ Castellà  (1992), llibre sobre lingüística textual  ]Els textos arrelen en la situació comunicativa, depenen d’ella i, alhora, la modifiquen amb la seva existència, de la mateixa ma-nera que els éssers vius necessitem  i modifiquem  el nostre  entorn ecològic.(4)a.[ sopar en família, els pares i tres fills; parla el fill  ]ROMavui el de química_[...] ens  explicava una cosa_tenia_el nostro  full aquí_b.[ un grup de quatre amics, dos nois i dues noies, passen un vespre junts, a casa d’un d’ells ]TRSés lo que dèiem  l’altre dia\eh Eli/c.[ sopar en família, els pares i tres fills; parlen el pare i el fill  ]REPva digue’ ns -ho\ROMara no us ho explico\REPdigue’ ns -ho\ROMno\
Related Search
Similar documents
View more
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks
SAVE OUR EARTH

We need your sign to support Project to invent "SMART AND CONTROLLABLE REFLECTIVE BALLOONS" to cover the Sun and Save Our Earth.

More details...

Sign Now!

We are very appreciated for your Prompt Action!

x